dissabte, 10 de gener de 2009

REMEMBER

Remember és el títol d'aquest article. Amb les nevades dels últims dies (o no), he rebut molts comentaris en el bloc explicant: anècdotes, vivències, aventures....de la NEU.

M'agradaria que en aquest article, expliquessiu alguna experiència que hagueu tingut amb la neu...algun record que us provoqui aquest fenòmen tan especial per nosaltres.

Podeu afegir els vostres records en els comentaris d'aquest article o bé enviar-los a:

meteovic@hotmail.com

Amb els comentaris de tothom, en faré una cosa...SORPRESA!!!!

Una abraçada a tots i totes!!!!

Jordi

14 comentaris:

Anònim ha dit...

La nevada que recordo més recent a Manresa e inesperada, igual que va passar ahir a Madrid, va ser la del 14 desembre de 2001, una nevada que va començar a les 9 del matí i es va allargar fins les 9 del vespre, 12 hores nevant de forma intensa sense parar, al final es van acumular 35 cm de neu a la ciutat, quina passada!!! Tot el centre de Manresa cobert per una gruixuda capa de neu que va durar unes 2 setmanes, perque després hi van haver unes glaçades molt fortes, en fi, espero que no trigui massa a tornar a passar!!!
eumar.

car@ ha dit...

Donc jo, ara recordo que la nevada de Vic al 2001...em veig caminant pel carrer Manlleu avall tot a les fosques, sense llum, la gent amb ciris i encenedors pel carrer, llanternes....i tot plegat...trobada amb els amics a l'indià!!! :-D tú, estava petat!!! tots allà contemplant la neu i bebent xupitos de whisky per entrar en calor! jajajaja...què fort, els records que porta un fenòmen meterològic :-)
Un altre dia t'explicaré quant em va enxampar l'huracà Rita a Miami, molt diverit sí, juas juas!
:-*

Jordi Pamplona ha dit...

Quins cracks!!! Que ràpids sou!!Molt bé!!!!

danisantboi ha dit...

Doncs jo recordo perfectament a Sant Boi de Llobregat,la nevada del 28 de febrer del 2005.ens nem despertar ben blancs,quan la nit anterior no hi havia res de neu.va cuallar i va aguantar fins al migdia gairebe.des de la famosa del 14 de desembre q no nevava tant.i fins avui es la ultima nevada important a sant boi.

mapevi ha dit...

L'any 2001, va nevar per primera vegada a Tortosa després de 30 anys sense fer-ho. Quina passada, veure neu per primera vegada a la teua ciutat és un plaer per als ulls inexplicable. Aquell dia va ser molt especial per a mi i crec que no l'oblidaré mai.

Va ser una nevada tímida, d'1cm que al migdia ja s'havia fos però al matí Tortosa apareixia sota un mantell blanc i augmentant la capa fins arribar al centímetre esmentat.

Marc Pelejà - Tortosa

Anònim ha dit...

Crec que va ser l'any 85 que va ser impressionant, el meu nòvio estava fent la mili a Betera, València i li va tocar fer la guardia aquella nit.Vaig anar a passar el cap de setmana amb els meus sogres a la casa que tenen al Vallès i els radiadors de les golfes s'havien sortit de la canonada degut a la glaçada. Desde aleshores utilitzen anticongelant dels cotxes pels radiadors.

annamaria

Anònim ha dit...

be, jo t'explicare una aventura de neu pero fora de Catalunys, et va be no?
Be, erem a tirol de viatge al octubre del 2003 i, unes dates en que la neu per alla no es gaire habitual. Doncs be, la questio es que anavem direccio al tirol en cotxe, i quan ja haviem entrat a Austria varem començar aveure un cel molt amenaçador i a mida que avançavem veiem algunes muntanyes nevades amb neu molt nova i varem pensar que allo quedaria alla dalt. Be, anavem tirant tirant i efectivament la neu ens va enxampar en plena autopista i varem parar en una benzinera per comprar cadenes i ens en demanaben 180€, una bojeria... ens van dir que a pocs km i havia un tunel molt llarg que descendia i a la sortida ja no hi nevaria i ens vem arriscar. Efectivament varem continuar veient una castanya d'un cotxe per la neu i els coll... per corbata. Vem arribar al tunel i si, a la sortida no hi havia neu a la carretera pero nevaba feblement. Carretera i manta i tornar apujar i cada cop mes neu fins que vem arribar al poble on hi havia la nostra granja tirolesa, pero es clar, on collons paraba la granja. Es com si et digues que la granja es a vic, pero rsulta que era a una distancia de com calldetenes o mes... vem parar a un hotel perque ens expliquessin on era la granja mes o menys... i ens varem entendre d'una manera escueta ja que alla parlaven ALEMANY!!! tot aixo nevant a tota hostia i de nit... total que varem trobar la garnja despres de moltes dificultats que donarien per una altre historia, preguntant a pagesos tirolesos, baixant del cotxe per treeure la neu dels retols dels noms de les cases etc... total que quan vam arribar ala granja es veia una petita llum sota una nevada intensissima, i varem començar apujar amb cotxe i a mitja pujada, el cotxe clavat i caient cap a vall amb un riu al marge que t'hi cages, panic total, vem conseguir aturar el cotxe, i jo vaig pujar fins a la granja a peu recordo que emqueien els mocs de la rasca i avans d'arribar a la boca s'em glaçaben, acollonant, vaig arribar ala granja, mig km apeu amb una ventisca bestial, i vaig trobar elamo de la casa, que amb un toyota rav4, vam baixar abuscar ala meva dona al cotxe, i el molt capullo es posa afer el xulo amb el cotxe i va i se li queda entravessat i no el podia treure, total que varem anar abuscar un tractor i vem pujar amb el tractor fins la casa... et puc assegurar que l'aventura en aquell moment va esser aixo, una autentica aventura una mica dura i amb molta angoixa ja que estrenavem el cotxe i ja el veiem destrossat d'alguna pinya.
Total, que quant ens vam llevar al mat continuava nevant pero t'asseguro que el paissatge del tirol tot nevat es algo que no oblidare mai...ni ales millors pelicules...
pero aqui no acaba la cosa (ja acabo), varem baixar abuscar el cotxe que estava tapat fins el capo de neu!!! en mig d'un suposat camp... llavors arriva una llevaneus i li dic al tio amb senyals perque era una tiroles que ni angles ni hosties... i de cop veig que el tio s'em fot a dins el cotxe ple de neu fins els coll... comença a fotre gas cap en davant i darrere, rooooom roooooooooom, jo em veia el cotxe cremat, pero el tio el va treure!!! no se com pero el va treure, i colrin coloradao aquest rollo se ha acabado, per cert soc l'obscured i em poso com anonim per que no entenc res del que posa aqui sota...

Rondinaire ha dit...

Si no m'equivoco la nevada del 86 crec que l'alcalde de vic era en Muntanyà i em quederà per sempre més el record de aquell mateix vespre, on hi havia un caos ferroviari important, on la feina de catalunya radio va ser tant important ja que va ser l'única manera de saber on eren molts (recordeu que aleshores no hi havia mòbils) ,el colapse de la n-152, la falta de llum a gairabé tota la comarca,...,doncs em va deixar perplex veure com l'alcalde estava passejant el seu gos tranquil.lament pels carrers de vic, avui en dia seria motiu suficient per exigir-li la inmediata dimissió

catalunyameteo ha dit...

La meva primera nevada va ser al any 2001, la famosa nevada més important dels últims anys on aquí Artés es va acumular un gruix considerable de neu. Estavem a l'escola tan tranquilament fent classe, i de cop i volta es posa a nevar. Una companya meva (ja que mai haviem vist la neu) li va demanar a la professora: '' que és això?'' i tots vam saltar d'alegria i emoció veient com nevava alegrament. Al cap de poca estona ja hi havia un gruix important i varem sortir de l'escola tot ven blanc! Tornant cap a casa amb cotxe va ser bastant perillós i aventurós ja que en molts trams relliscavem i vam tardar almenys 30 minuts en arribar a casa quan només es tarda normalment 3 minuts. Va continuar nevant els propers dos dies i recordo que la vaig disfrutar i molt. Va ser un dels meus millors hiverns!

car@ ha dit...

què fort eh les experiències de la gent! Jordi, a veure a mí a les Ameriques si en tinc alguna per explicar-te quant torni :-)
Ptns!

Alixandrina ha dit...

Jo també recordo molt bé la nevada del 14 de desembre del 2001!
Treballava a Barcelona i vaig trigar 5 hores en arribar a Vic, i encara gràcies que aquell dia anava en tren i no havia agafat el cotxe, perquè sinó hagués quedat sitiada a mig camí.

Va ser un caos total.
Semblava un èxode bíblic: l'estació de Renfe de la Plaça de Catalunya estava col·lapsada i tothom volia sortir de Barcelona per no quedar-s'hi sitiat.
I el més graciós de tot és que no vàrem començar a veure neu fins a La Garriga! Ara, això sí, des de La Garriga fins a Vic era com si ens haguéssim teletransportat a Lapònia! Increïble!
Les cues de cotxes parats començaven a l'altura del Figaró, i la nacional C-17 estava col·lapsada de cotxes i camions parats durant km i km. (crec que aquella nit hi va haver gent que va dormir als seus cotxes)

Al tren anàvem com sardines dins d'una llauna, ningú es volia quedar a Barcelona per si de cas no passava cap més tren.
La gent escoltava la ràdio a veure què deien i parlaven pel mòbil per demanar informes als seus familiars i llavors passaven la informació a la resta de passatgers.
Hi havien rumors de que el tren potser només podria arribar fins a Vic i no pujaria més amunt,i això que aquest en principi havia d'arribar fins a Puigcerdà.
(no sé com es va acabar la cosa i si al final va marxar o no...)
I quan vaig baixar del tren (no us enganyo!) em vaig enfonsar fins els genolls a la neu! Brutal!! :)

Quina nevada! Va estar nevant amb intensitat durant hores. I llavors la neu va quedar durant setmanes als llocs obacs perquè amb les baixes temperatures es va ben glaçar.
Nosaltres vàrem fer un ninot de neu molt maco (de la mida d'una persona adulta) al jardí de casa meva (cara nord) i les restes del ninot van durar fins a finals de març!

Ja és ben veritat que va ser un episodi que recordarem durant dies! :)

Jordi Dorca ha dit...

Jo sóc més gran, i per això recordo força la nevada del 1985 (o era el 1986?) que durant una colla de dies va deixar sense corrent elèctric els comerços de Torelló.

Com a consequència de tot allò, el president de la Generalitat
va ser rebut a Torelló amb una intensa pluja de tomàquets que la majoria de mitjans de comunicació (comarcals i no tan comarcals) es van encarregar de silenciar.

No cal dir que després d'aquell incident tots els problemes tècnics es van resoldre molt ràpidament.

Salutacions a la Fina Carol!

Anònim ha dit...

DONS LA NAVADA QUE RECORDO MES DIVERTIDA VA SER VA UNS 3 ANYS
VA SER MOLT DIVERTIDA BAIXANT AMB BOSSES DE BASURES
AIDA

Anònim ha dit...

Fa uns anys, pel desembre , van venir uns amics a veure’ns. I havia nevat un parell de dies abans.
Vem decidir anar a trepitjar neu a Prat Montaner. Amb el 4 x 4 nou posant la tracció a les 4 rodes, vem anar tirant amunt. Cap problema. Hi havia neu, però el cotxe anava pujant be.
De cop a una curva que hi havia neu el cotxe em va començar a patinar. A sota la neu hi havia una clapa molt grossa de gel. El cotxe anava patinant… Com que vaig veure que no ens em sortiem vaig dir que saltessin del cotxe.
La dona, que anava al costat meu va sortir per la seva porta. La parella d’amics, va saltar ell per la seva porta i va estirar la seva dona. Jo vaig posar el fre de ma i vaig parar el motor i vaig saltar del cotxe. Jo ja el veía pendent aball donant tombarelles i lo que fos… I va anar relliscant i en un moment es va parar.
Jo vaig preguntar si hi havia algú que l’agafava. Beneit jo, un 4 x4 llarg que pesa la tira i si algú l’aturava… Doncs s’havia acabat la placa de gel i es va quedar aturat al llindar de la pista. Desseguida hi vem posar una pedra a les rodes per què no es mogues i llavors, després de recuperar-nos del susto, ve manar a cercar ajuda.
Per sort en un desvio vem trovar un vei del poble. Vem anar a buscar un pic, vem trencar el gel i vem poder treure el cotxe. I tots sans i estalvis. I el cotxe encara és el que tinc.

Sustos que dona la vida, però en vem sortir bé.
Àlex Roca