dilluns, 20 de juliol de 2009

LA LLUNA!!!

Aquesta propera matinada es cumpleixen 40 anys de l'arribada de l'home a la lluna. Un servidor, encara no havia nascut, però se'ns dubte és tot un esdeveniment històric que val la pena ser recordat.
Els darrers dies, s'ha parlat molt del tema i el que m'ha sorprès més han estat les teories que desmenteixen que l'home hagi arribat en el nostre satèl·lit. En fi que innocent de mi, creia que no hi havia dubte sobre aquest tema i en canvi aquests últims dies he sentit veus que desmenteixen aquest gran pas de la humanitat.




Com que no vaig viure l'experiència de quan l'home va arribar a la lluna, m'agradaria que algu que l'hagués viscuda m'expliqués com es va sentir i què van pensar.

Per altre banda, si hi ha alguna persona que no creu que l'home hagi arribat a la lluna, també m'agradaria saber les seves impressions.

Gràcies com sempre!!!!

Una abraçada des de la plana!!

1 comentari:

Jaume Deu ha dit...

M´alegro molt que hagis tornat a escriure al teu blog.

Jo soc una de les persones que vaig viure aquell moment i la veritat que hu vaig veura com un gran avanç de la ciencia, jo a les hores tenia 20 anys i per mí va ser un fet molt important, tenint en compte que en aquells moments la informació no era la que ja ara, la gent esperaba amb ansietat a veura com era el terreny de la lluna i veura com es movian els astronautes; també et dire que a les hores jo tenia una avia que tenia 80 anys i deia que era mentida, que allo no era la lluna i que tot era un muntatge dels Estats Units, o sigui que hi havia gent per tot, però per la gran majoria va ser el fet més important de l´any i jo m´atreviria a dir que sens dubte va ser l´aconteixement del segle.

En aquells temps la nostra pasió, afició, digali com vulguis era sols de uns quants, era molt poca i la majoria no es coneixian entre ells, jo recordo que les primeres estacions que vaig veura, m´aturaba com un nen petit a mirarme-les i en algunes ocasions si veia que aquell senyor era receptible li feia algunes preguntes, això no va repunta fins que Internet va fer que els aficionats poguesin estar molt informats, pensa que jo he aprés més de meteorologia en els ultims 10 anys que amb la resta i molt especialment des del 2005 cap aquí.

En aquells temps, els que ja eram aficionats en el anonimat, podiam primer sentir el parte meteorologico, i més tard per la TV1 i única, aquí a Catalunya la meteorologia es va vestir de llarg quan va començar TV3 des del Antoni Castejón, l´Alfred Rodriguez Picó i després Tomàs Molina i companyia.

Aquesta es la meva visió d´aquells temps, que sols havia vist l´observatori del Montseny !!!!

Una forta abraçada