És molta la gent que m'ha preguntat quina penya és aquesta. La Penya Fanals va néixer la setmana passada davant del risc de nevades a cotes baixes. Davant d'aquest risc, el forum de TV3 treia fum i era moltíssima la gent que es conectava per donar el seu punt de vista sobre la situació meteorològica.
Fins aqui tot normal. De sobte en el forum, va aparèixer una opinió d'en Modest en que deia:
"Sembla que aquesta nit pot nevar, serà una nit de mirar fanals per veure si cauen flocs de neu".
Aquesta reflexió va provocar que tothom s'adonés que feia el mateix que en Modest i es va començar a crear LA PENYA FANALS (en honor a tots els que mirem els fanals per veure si neva). Lògicament en Modest en va ser el president.
Aquest hivern, crec que mirar fanals per veure a caure neu s'ha acabat, però de cara al proper hivern, espero i desitjo mirar els fanals moltes vegades.
VISCA LA PENYA FANALS!!!
10 comentaris:
Vinga, m'apunto!
"nit de mirar fanals
el nas enganxat al vidre
amb els ulls albirant la foscor
i l´alé retingut.
Així em pasava les nits en les que hi havia risc de nevades quan era un nen.
I en aquest aspecte continuo essent un nen. Avui i demá, nit de fanals companys."
Si Jordi, aquest va ser el meu comentari. Devant la il.lusió que mostravem tots al blog devant de la posibilitat que neves a cotes baixes, em va venir a la ment aquella imatge del nen, que llavors era, mirant des de la finestra i demanant al cel que nevés. ¡Que un altre any sense veure nevar no podía ser.! Però ja veieu que la neu es cara de veure.
El que més em va sobtar, però, va ser comprovrar quants de vosaltres us vau identificar amb aquesta reflexió, perquè també ho feieu, i ho seguiu fent.
No us heu adonat fins a quin punt tot canvia quan comença a nevar?
Personalment el que més má grada es el silenci. Un silenci molt especial, es com si tot es paralitzes com intentant escoltar el soroll dels flocs de neu al caure. I us confesaré una cosa:
Sempre que comença anevar, deixo tot el que estic fent agafo el meu gos i surto a passejar per viure més intensament aquest moment mágic de la nevada i que tant ens costa viure per les nostres contrades.
També ho feu aixó?
Modest,
Certament dius una cosa que em deien els meus avis i pares quan era petit:
"Jordi quan neva hi ha un silenci i una calma increïble...si tot es calma nevarà".
Els moments de la nevada és lo millor, jo em passo hores i hores mirant per diferents finestres del pis i de seguida que puc surto al carrer, (a diferència de tu jo no tinc gos jejjejee)`però si que m'agrada molt trepijar la neu i sentir el soroll de quan la trepitjes.També m'agrada moltíssim sortir per Vic a tirar fotos (demà el vespre en penjaré unes amb neu de l'hivern 2006).
Gràcies per escriure president.
Jordi
Bueenoooo! Per fí he pogut entrar!!!
Doncs aixó que només volia saber si havies llegit el meu post. Veig que coincidim força amb les nostres sensacions devant la neu. El crec crec de la neu sota els peus també es una sensació molt especial.
Modest,
Una cosa que m'agrada molt observar quan neva és el color gris del cel. La natura s'atura tota per observar el fenòmen, és brutal.
Nois, totes aquestes sensacions de les que parleu quan neva son les mateixes que sento jo, i faig exactament el que feu vosaltres. Per alguns potser estem una mica sonats (això és el que em diuen a vegades), ells s'ho perden, perquè gaudir d'una nevada com fem nosaltres (la il.lusió, la emoció, el neguit, el disfrutar,...) és una cosa que l'has de viure, de sentir, i només la podem entendre els que ho vivim d'aquesta manera.
Modest, jo no ho hauria explicat millor, sembla com si m'aguessis llegit el pensament.
A per cert, la meva gossa (pastor alemany) disfruta tant com jo, llàstima que només ho podem veure molt de tant en tant.
SALUT!!!
SISCO-G85
hola fa 10 anys que soc aqui i pel març encara fera fret soc la hakima
Hakima ets de l'escola d'Oló? Si ho ets m'agradaria saber-ho!!!
Una abraçada!!!!
Hola Hakima,
Ara ja he descobert qui ets! De debò creus que encara farà fred?
UN PETONÀS i espero que siguis fidel en el bloc.
Ola jordipamplona!
Com a bon membre de la penya dels fanals, penso que hi ha nits d'hivern que no pots dormir de l'emoció que tens de que caigui alguna volva, però casi mai cau re, jejeje.
Felicitats pel blog
Publica un comentari a l'entrada